Utilizamos cookies próprios e de terceiros para coletar informação estatística do uso de nosso site e lhe mostrar publicidade relacionada com suas preferências mediante a análise de seus hábitos de navegação. Se continuar navegando, consideramos que aceita o uso dos cookies. Você pode mudar a configuração ou obter mais informações aqui.
Fechar
Planeta de Libros
A la comisaria no le gustan los versos

Georges Flipo

Formato único

A la comisaria no le gustan los versos

Georges Flipo

Editorial: El Aleph Editores
País de publicação: España

Un libro aclamado por la crítica francesa y seleccionado para varios premios literarios en el año 2011

Sinopse de A la comisaria no le gustan los versos:

 «-Quiero decir ¿usted iría a por la bolsa de un vagabundo, justo en medio de un puente? ¿Antes que a por el bolso de una burguesa rica que sale de Chanel, o antes que a por la cartera de un turista en la terraza de Les Deux Magots?»A la comisaria Viviane Lancier no le interesa para nada la poesía, pero se obligada a apasionarse por Baudelaire: un soneto tórrido presuntamente escrito por el poeta será el causante de que un asesino múltiple envíe a la morgue a todos los que se interesen por él.Con la ayuda de su ingenuo teniente, Monot, se sumerge en una investigación donde los muertos parecen burlarse de los supervivientes e incluso de sus fantasmas. 

Eu quero Eu li
Formato único

Ficha técnica

Data de publicação: 03/05/2012 | Idioma: Español | ISBN: 978-84-15325-40-6 | Código: 10032847 | Apresentação: Epub 2 | Coleção: Modernos y Clásicos | Tradutor: Mar Vidal Aparicio

Blog

A la comisaria no le gustan los versos, de Georges Flipo

Feia temps que no llegia en espanyol i mira, em venia bé. Vaig pensar que ja tocava i probablement ho hauria hagut de fer amb algun altre llibre. Sóc una ferma partidària de les versions originals sempre que les puc llegir en l’idioma d’origen. M’encantaria llegir suec però mira, no en sé. Però de francès sí, i em sembla que hauria millorat la lectura.

La comissària Viviene Lancier és LA comissària. Tot ha de passar per ella i tot ho ha de controlar. Però amb el cas nou que se li planteja li surten un munt de dificultats: per començar li assignen un tinent nou i a sobre el cas sembla vinculat a la… poesia? Un poema que mata? Un tinent de policia, l’Augustin Monot, que coneix Baudelaire (evidentment no personalment, és clar)?

Molts estereotips, certament. Però és una novel·la que funciona. De fet, diria que és fonamentalment un guió de sèrie o de pel·lícula posat en format novel·la. Això té coses bones i coses dolentes, és clar. Les bones és que és àgil i ràpida; les dolentes és que els caràcters són molt poc matisats.

La trama avança bé, pels carrers de París, amb el seu fred, el seu mal humor, la seva pluja i els càrrecs a qui cal satisfer mentre la comissària acaba una investigació que no sap com agafar, perquè ni l’entén ni la vol entendre.

És una novel·la de tarda d’estiu a la platja. Sense pretensions i per fer el mateix que fem amb un capítol de CSI: esborrar el cervell i mirar-nos els noiets jovenets que hi surten. I si encertem qui és l’assassí, millor.

Todas as opiniões de A la comisaria no le gustan los versos

Este livro tem 0 Comentários Deixe seu comentário
Não há comentários do livro